sábado, 28 de abril de 2012

DÓNA'M LA MÁ



Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendan un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.


 Joan Salvat-Papasseit

2 comentarios:

  1. I mans, més mans...

    De la mà d'en Salvat Papasseit he recordat a Martí i Pol:

    Dóna'm la mà
    per fer camí
    cap el gran llac dels somnis,
    dóna'm la mà
    hi ha un horitzó
    que ens crida de molt lluny.
    Tot és pur com el silenci
    que precedeix el cant
    i el temps desfà tendrament els rulls
    que ha de dur al futur desitjat.
    Dóna'm la mà
    i així podrem
    creure altre cop que
    tot el que hem volgut
    només espera un gest
    com si fos el vent
    que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

    Dóna'm el cor per compartir
    projectes i esperances,
    dóna'm els ulls
    i que el desig
    ens marqui un nou destí.
    Més ençà de la incertesa
    que ens va marcir la veu
    els dits pentinen de nou el mar
    com un símbol viu i fidel.
    Dóna'm la mà, dóna'm la veu
    i proclamem que
    tot està per fer,
    tot és possible avui,
    fem sentir arreu
    com s'exalta el vell desig d'un món millor.

    http://www.youtube.com/watch?v=yWtJdLfQKFc

    ResponderEliminar